¿Qué pasa cuando se montan los llamados números de payasos clásicos, no con payasos sino con payasas?

Una de las grandes payasas catalanas y sus cómplices trastocan con la gran fortuna la tradición del circo.
La misma Pepa Plana es uno de los mejores ejemplos de la aportación de las mujeres al mundo de los payasos y payasas teatrales. Hoy son varias las que se ponen la nariz roja, pero, alguien se ha atrevido a hacer, sólo con mujeres, los números más clásicos del repertorio de los payasos? Probemos, pensó la Pepa Plana, que en este espectáculo encarna el personaje de la Payasa Augusta y encuentra en escena la complicidad de Noël Olivé haciendo de Carablanca. He aquí, pues, dos heroínas del siglo XXI intentando sobrevivir a las situaciones, clásicas o no, que su condición de payasas les ofrece. Se ponen en manos del director Joan Arqué para subvertir aquellos números clásicos y para revivir la tradición más payasa en clave de mujer, intercalando entre los números de siempre la historia de unas artistas que viven en un mundo de hombres. Humor y poesía, pues, en un espectáculo donde las protagonistas juegan, pero también muerden.

¿Dónde?
Escenari Joan Brossa en el marco del GREC de Barcelona.
Carrer dels Flassaders, 40. 08003 Barcelona
Como llegar

Espectacle en català
Recomendado a partir de 8 años

●●● COMPRAR ENTRADAS ●●●

Encapçala la proposta una actriu i pallassa que no és només un referent de l’escena catalana, sinó que té un prestigi internacional. Ha creat deu espectacles, sis dels quals encara estan en repertori, també ha treballat amb el Cirque du Soleil, i ha compartit escenari amb figures com el desaparegut Joan Montanyès “Monti” i Joan Valentí “Nan”. Premi Nacional de Cultura de la Generalitat l’any 2014, l’últim cop que va passar pel Grec (l’any 2016) hi va estrenar l’espectacle unipersonal Paradís pintat. L’acompanya a l’escenari Noël Olivé una actriu de teatre, cinema i televisió que ha treballat amb directors com Calixto Bieito, Oriol Broggi o Magda Puyo, i, al cinema, amb noms com els de Cesc Gay, Isabel Coixet, Francesc Bellmunt i Rosa Vergés. Les dirigeix Joan Arqué, que combina la feina de pallasso amb la direcció. Ha dirigit o codirigit Pals (amb Leandro Mendoza, al Grec 2015) o Històries d’Istanbul. A contrapeu (Grec 2017), entre molts altres espectacles. A més, forma part de la companyia Rhum i Cia., amb la qual ha actuat en espectacles com Rhum (Grec 2014) i Rhumia (Grec 2016).


La prensa ha dicho:

Pepa Plana està magnífica i extraordinària. L’energia, la riquesa dels seus gestos, els infinits recursos que demostra, el ritme sobre l’escenari, el moviment que acompanya cada paraula, el contrast d’estats d’ànim i, en definitiva, la comunicació de Pepa Plana sobre l’escenari són potentíssims i fan d’aquest espectacle un dels millors de la seva carrera, ja que uneix les seves dots teatrals amb un terreny al qual no acabava d’entrar mai: la pallassa de pista. I aporta com a gran novetat una rèplica, l’actriu Noël Olivé, tot un descobriment que fa el paper de carablanca i de persona d’ordre davant les estridències de la dona augusta.
La versió en clau femenina de dues de les entrades més clàssiques del circ és una de les grans novetats de l’espectacle i un homenatge a les àvies que no van poder ser pallasses. L’espectacle parla de la desigualtat que pateixen les dones des d’una òptica feminista.“Si ens heu vist és perquè hi som”, diuen Plana i Olivé al final de l’espectacle. I esperem que hi continuïn sent i que les puguem seguir veient en moltes sales de Catalunya, perquè aquest espectacle, pel que es veu, és una peça imprescindible que esperem trobi el seu lloc. S’ho mereix.
Marcel Barrera, Recomana 19/10/18.

Fitxa artística
Direcció: Joan Arqué
Interpretació: Pepa Plana (Pallassa Augusta), Noël Olivé (Pallassa Blanca)
Escenografia: Xavier Erra
Assistent de direcció: Inés García
Coreografia: Roger Julià
Il·luminació: Yuri Plana
Música: Lluís Cartes
Música i veu a Tirallonga de monosíl·labs: Rosa Pou
Fotografia: Aureli Sendra
Una producció de La Vaca Flaca.

http://pepaplana.com/veus-que-no-veus